Home / General / Mania di Solitudine

Mania di Solitudine
25
nov.
2017
  • toni
  • 0 Views
  • 0 Comentaris
  • Sense etiquetes

Ens fem ressò d’un bonic detall que ajuda a copsar els sentiments del nostre vice-president Oriol Junqueras. Des de la presó, ha enviat al diari NacióDigital, un fragment del poema “Mania di Solitudine“, de Cesare Pavese, transcrit i adaptat al català per ell mateix:

No importa la nit. El tros de cel [que veig]
em xiuxiueja sons de tots [vosaltres], i una
estrella diminuta
es debat en el buit, lluny dels plaers,
de les cases, diferent. No en té prou amb ella mateixa,
i necessita totes les seves companyes. Aquí, en la foscor, sols,
estem tranquils i ens sentim senyors del nostre destí.

I, tot d’una, les paraules s’han fet música en mig d’aquesta foscor que ara vivim, i m’ha calgut fer presents els versos originals per copsar, una mica més, la bellesa del moment:

Non importa la notte. Il quadrato di cielo
mi susurra di tutti i fragori, e una stella minuta
si dibatte nel vuoto, lontano dai cibi,
dalle case, diversa. Non basta a se stessa,
e ha bisogno di troppe compagne. Qui al buio, da solo,
il mio corpo è tranquillo e si sente padrone.

(podeu trobar la versió completa en aquest enllaç)

Ho vols compartir?
LATEST WORK
NEWS LETTER
Inscriu-te per rebre les nostres novetats!
WEBS AMIGUES