Home / #TotAniràBé

Projecte de Comunicació Solidària
#TotAniràBé

Després de 15 dies de confinament, des de la vostra territorial de la Dreta de l’Eixample de Barcelona, llancem aquest Projecte de Comunicació Solidària.

L’objectiu és intercanviar tot tipus d’experiències que ens ajuden en el dia a dia del confinament, com ara: escrits, dibuixos, fotografies, recursos…

La manera de fer-ho és molt senzilla. Ens feu arribar les vostres aportacions al correu ‘info@ancdretaeixample.cat‘ i nosaltres les publicarem en aquesta pàgina. Per participar, no cal ser del barri ni de Barcelona, tots esteu cridats a dir-hi la vostra!

Salut i Força!!!

Les vostres contribucions

 

Carta d’un confinat anónim de 75 anys (Josep M.)

Els dies passen i molts de nssaltres patim estoicament al veure com els de la nostra lleva, AVIES lAVIS, moren allladament, sense que els seus familiars i amics puguin retre’ls- h”i eldarrer escalf . També patim i adrnirem com els nostres ADULTS es juguen la seva salut a hospitals, llars d’avis, farmácies, comersos básics i algun que altra treball per poder-nos curar iabastir la nostra existéncia. ltambé, finalment, contemplem com les nostres NETES ¡ NETS suporten, conjuntament amb les nostres filles i fills, unes limitacions que van contra natura.

Voldríem poder fer més en aquesta dolorosa situació. Voldríem ajudar els nsstres adults, que són els nostres fills i filles, en tst el que poguéssim’ Voldríem tenir la companyia dels nostres néts i nétes a qui tant estimem i enyorem. Voldríem… PerÓ no podem, “ens hem de quedar a casa” pel bé de totes i tots. I així ho farem.

I malgrat tot, us haig de dir que aquest confinament pesat, llarg i necessari ens fa veure la importáncia de la vida, de la vida fins alfinal. Tant de bo aquesta sacsejada mundial ens faci pensar, a tots, que la vida només té sentit si la sabem viure col.lectivament, és a dir solidáriament. I no només en casos extraordinaris com aquest sinó en la realitat diária. Per qué tanta competéncia entre nosaltres? Per qué tanta desigualtat econümica, social en aquest món globalitzat? Per qué tanta injustícia amb els refugiats, amb els infants, amb els més pobres?. Per qué la manca de llibertats fonamentals establertes en el Drets Humans ? Per qué fustiguem el nostre planeta fins a fer-ls irrespirable?. Per qué…

Després d’aquest trist episodi tindrem la possibilitat efectiva de solucionar aquests interrogants. No ho deixem pas en mans dels poders económics i polítics, fem-ho des de baix. Cerquem una nova cultura, una nova mentalitat on el centre sigui la vida i no pas l’economia. Canviem de manera de viure, canviem els nostres parámetres culturals a tots els nivells: económics, socials i religiosos. Si ho fem així, crec que tot l’esforg d’quests dies de confinament no només será fructuós ara sinó que seria llavor d’un canvi necessari.

  Menú ☝  

 

Fotografies de muntanya, natura i camps verds! (Antoni M.)

M’ajuda a passar aquests dies entre quatre parets revisar les fotografies que he fet al llarg de l’any. M’aturo especialment en aquelles que m’omplen de bons records, de moments passats amb gent que estimo, moments envoltat de naturan i horitzons llunyans. Em torno a omplir la mirada d’espais oberts, de boscos i muntanyes, i de la llum del capvespre banyant els prats verds.

Aquesta que us faig arribar la vaig fer al Lluçanès. En la llunyania, al cim del turó, el castell de Lluçà.

  Menú ☝  

 

Al Coronavirus (Josep M.)

En un món globalitzat
no conec el teu origen,
però sí el teu destí
que, com brot pandèmic,
s´estén arreu i pertot

posant potes amunt
el fals estat del benestar
d´una societat consumista
que dilapida els recursos
d´un planeta en erupció.

El teu verí dramàticament colpeix
les persones més vulnerables
-ancians, pobres i malalts-
que moren anònimament a soles
dins i fora de casa

mentre mals governants a sou
-ignorants o irresponsables-
fan crides patriòtiques
com si fossis enemic a vèncer
amb soldats i armes de guerra.

Confinats els humans al teu atzar
moment és de nova catarsi
per aprendre que nostra existència
és precària i mortal ensems
lluny de ser la millor de la història

i que l´antídot són tots aquells ciutadans
que arrisquen vida còmoda
a casa, hospitals o serveis
per poder resistir el teu embat
que deixa malura molt llarga.

  Menú ☝  

 

Missatges amb lletres de roba (Roser B.)

Bon dia als de la Dreta de l’Eixample!!!

Us envio una foto amb un missatge amb lletres que he fet jo! Una recomenació de sentit comú que segur que la majoria estem seguint.

Una abraçada a totes i tots!

  Menú ☝  

 

Espais més o menys llunyans de la nostra terra (Jordi D.)

Estant confinats, penso en espais més o menys llunyans de la nostra terra.

Fa uns tres o quatre anys, vaig triar una selecció de fotos que havia fet —al principat de Catalunya i comarques properes— que em van semblar curioses, amb un petit comentari explicatiu.

Tortosa, Baix Ebre

Al claustre de la catedral de Tortosa hi podem trobar aquesta curiosa finestra, del segle XIII, aprofitant materials molt anteriors d’origen bizantí, importats en època visigòtica, que presenta la particularitat de tenir dues columnes fetes de pedra de colors, una vermellosa i l’altre verda. La pedra vermellosa és pòrfir i la verdosa, gabre, ambdues possiblement provinents d’Egipte. Els seus basaments tenen els colors canviats, el vermell és del mateix material que el fust de l’altre columna, però el verdós és de marbre, segurament del Peloponès.

Em van comentar que si la pedra roja no podia ser pedra com la de la capella de la Cinta, però es nota clarament que no és un carbonat com els marbres, l’erosió atmosfèrica deixa una pàtina sobre els marbres que en aquelles columnes només es veu en el basament verdós. El gabre no el conec gaire, però el pòrfir és molt característic quan es mira de prop i, ni a Catalunya ni a cap regió propera, n’hi ha de vermell d’aquesta qualitat, o sigui que ha de ser importat. Cosa relativament freqüent ja des de l’època dels grecs. El que més s’hi assembla de producció local és la riolita, coneguda antigament com a pedra de Gréixer (Berguedà) pel seu únic jaciment proper. Però no és acolorida, té només diversos tons de gris.

La Pobla de Massaluca, Terra Alta

Entrada a l’antic túnel de Faió. El 1894 es va inaugurar un tram de la línia fèrria anomenada «Directa», entre Barcelona i Saragossa.

Aquesta via superava el riu Matarranya per un viaducte d’acer per penetrar dins una muntanya, a la Franja de Ponent, al terme municipal de Faió, en un dels primers túnels construït, en part, amb tuneladora.

L’any 1931, un despreniment de roques, va malmetre la via i es va decidir, en un temps rècord, construir una estructura de formigó, de forma ogival per tal d’evitar que nous despreniments provoquessin un accident. El 1938 el pont va ser volat i reconstruït, també ràpidament, durant la Guerra Civil.

L’estructura va estar en servei fins l’any 1964, quan es va construir una variant de la línia degut a que la vall del Matarranya va quedar inundada per les aigües del pantà de Riba-roja. El pont es va desmuntar i ara només queda l’estructura de protecció relativament inaccessible.

Normalment l’altra boca queda sota el nivell de les aigües del pantà, per la banda de l’Ebre, que el túnel té un pendent descendent a partir de l’entrada sobre el Matarranya. Només es pot accedir a l’altra boca alguna vegada quan han desembassat.

Arenys de Munt, Maresme

La Lluna vista pel forat en forma d’estrella del monument a la Consulta per la independència d’Arenys de Munt, el 12 de setembre de 2010, dia de la seva inauguració en el primer aniversari de la votació. Des d’un punt concret de l’esplanada, la Lluna es podia veure pel forat que hi ha en una de les columnes. Els foscos de la foto estan un pèl forçats, per tal que les columnes no surtin negres del tot.

Cada mes hi ha alguns dies on es pot veure aquesta perspectiva, quan la vaig fer mancaven tres dies pel quart creixent. També hi va haver sort, ja s’havia acabat l’acte, i en sortir, vaig veure la Lluna molt prop del monument, i aleshores vaig cercar el punt just on es veia pel forat. Crec recordar que duia trípode, encara que la càmera era una compacta que cap a la butxaca.

  Menú ☝  

 

Descobertes del confinament (Agnès E.)

Em quedo sorpresa de la capacitat de resistència que tenim tots plegats.

Els que han de sortir perquè son serveis essencials, als quals els vull fer arribar la meva admiració i gratitud, com faig també cada dia a les 8 del vespre, i així ho he tinc incorporat en el meu nou horari.

Com als que resistim i resistirem estoicament a casa, sobretot els més petits i els seus pares. Però aquest confinament, que mai ens hauríem imaginat que fos possible, també ens aporta coses positives. Podem fer coses que teníem pendents, recrear-nos en la cuina, aprendre i fer coses noves…

Jo en destacaria una que he après i he modificat. És el comunicar-me amb el mon de manera virtual, al menys de forma diferent a com ho feia fins ara. Mai havia quedat amb els amics per fer un vermut virtual, trobades familiars virtuals que sovintegen més del que ho fem habitualment, estar amb contacte amb persones que feia temps que no tenia, i intensificar-lo amb els que ho faig habitualment, descobrir la comunicació via e-mail amb la neta de 9 anys, fins hi tot participar virtualment amb els companys de l’ANC en la trobada setmanal “Cants de llibertat” que fem cada dilluns a les 8 a l’Arc del Triomf per recordar als nostres presos, exiliats i represaliats polítics. Us convido a tots vosaltres si us hi voleu afegir.

  Menú ☝  

 

La Clau de la Nostra Història (Víctor C.)

BON DIA, COMPATRIOTES, em plau participar en aquest projecte de Comunicació Solidària, oferint-vos allò que sé fer i que més estimo. Es tracta d’un enllaç al programa de LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA que varem fer l’octubre passat recordant l’octubre de 2017.

Aquest programa és un repàs a tota la feinada que hem des de la societat catalana per assolir la Independència de Catalunya. Una feina que encara no hem pogut acabar però que val la pena recordar aquests dies de confinament a causa de la COVID-19. Aquí us el deixo a fi que el pugueu veure i compartir si us agrada.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

  Menú ☝  

 

Makers pel COVID-19 (Glòria R.)

Hola amigues i amics!

Aquests dies que estem passant són molt feixucs i difícils degut al confinament i a les males notícies. Però com a societat civil que som no ens deixarem aclaparar pel pessimisme sinó tot el contrari. Cadascuna intentem col·laborar des de les nostres possibilitats sempre pensant en col·lectiu, perquè el que ens està passant a una també li està passant a moltes altres persones.

Des de casa, he trobat la manera d’aportar una mica de suport al personal sanitari ja que tinc una impressora 3D que en aquests moments ha estat molt útil. Fins ara havia fet coses menudes, tipus agulles, clauers, etc., la majoria dedicades a recollir diners per a la Caixa de Solidaritat, però en pocs dies he aprés a fer-la treballar en peces més grans, com les viseres que veureu a la imatge, i tot això amb el treball de grup de Makers pel COVID-19. Per mi ha estat molt emocionant veure com la gent s’ha agrupat i ens hem ajudat mútuament.

Sempre he cregut en la ciutadania i, sobretot en aquests moments difícils, ha respost més que mai.

  Menú ☝